“Hola, el meu nom és Jimmy”, li va dir un corb al nen, Jim Dine, quan els seus pares el van portar al zoo. Els dos Jimmys es van connectar mitjançant un enllaç secret. “Moltes coses m’espantaven quan era un nen, però això m’espantava també … i ho vaig entendre”. La trobada amb l’ocell va ser percebut pel nen com una mescla de por, fascinació i una comprensió més profunda del seu món inconscient. Posteriorment, l’artista va transformar el seu record en una fascinant sèrie de fotografies en blanc i negre.
Són simbòlics, profunds, místics o simplement imatges d’animals estimats? Un ocell quotidià, poc espectacular, pot aparèixer a l’espectador com un personatge de la mitologia, com un bufó en la cort medieval, com un estrany missatger d’un món darrere d’escena. Jim Dine parla als ocells i els ocells responen, perquè estan en termes íntims.
© artslibris
web by phstudio