La Tierra Baldía

T. S. Eliot va publicar l’any 1922, enmig d’un món devastat per la Primera Guerra Mundial, The Waste Land, un poema majúscul que va trencar les costures de la tradició poètica fins ara. Va ser el clam d’una generació que s’enfrontava a les conseqüències de la catàstrofe. Cent anys després, Fernando Puche pren el pols a la societat actual, buscant les ressonàncies del propi territori, un món que guarda algunes similituds amb aquell. Un llibre reflexiu amb un format i una maquetació heretats de l’edició original d’Eliot, que es qüestiona i es qüestiona, creuant el literari, el fotogràfic, l’emotiv i el teòric. La fotografia, el paisatge, l’autor i el lector són aquí actors que s’alineen en un problema dialèctic que Fernando posa sobre la taula. Un crit de ràbia com el de 1922, aquest cop provocat pels devastadors efectes del canvi climàtic.