El terme “cimarrón” va ser usat a l’Amèrica colonial per a nomenar els esclaus que escapaven de la seva captivitat. Esclaus africans fugitius que portaven una vida de llibertat, en racons apartats i que van aconseguir establir les seves pròpies comunitats, o es van unir als pobles indígenes forjant noves identitats.
«Cimarrón» inclou una sèrie de retrats fotogràfics dels descendents d’aquelles persones, abillats amb màscares i vestimentes que mantenen viva la història i la memòria dels seus ancestres, donant testimoniatge d’aquestes tradicions.
Les fotografies es complementen amb textos d’antropòlegs especialistes per oferir un context etnogràfic i històric que el poder de la globalització està amenaçant.