Les fotografies d’aquest llibre van ser preses en plena pandèmia i mostren una visió menys congestionada de la ciutat eterna. Aquest anòmal escenari en plena era del turisme massiu va permetre a l’artista explorar lliurement el llegat històric que conforma el discurs actual d’occident. A través del mitjà fotogràfic Alejandro Acosta busca en les pedres inertes de Roma respostes a preguntes com què significa occident avui dia, què és un imperi i com es conforma. Té algun sentit la individualitat dins de la creació artística quan els noms propis desapareixen i només queden les obres, els costums i les religions?
En ROMA21 també s’explora la idea de cultura com a eina de dominació i poder polític, així com la d’eternitat i permanència dels conceptes a través dels mitjans materials (la kenosis d’una civilització en les seves pedres i creacions). Com que el narcisisme consisteix a entendre el nostre propi cos com un objecte, l’estudi de les escultures grecoromanes suposa la millor eina per a superposar el nostre temps narcisista al seu origen històric i cultural.
El llibre també inclou frases, poemes i extractes de la literatura universal relacionats amb Roma i un annex amb imatges de dibuixos, pintures i projectes que va realitzar l’artista a partir del seu viatge a la capital italiana.
