Sol - Ricardo Cases

Continuant amb la línia iniciada en El porqué de las naranjas (MACK, 2014), Ricardo Cases indaga de nou en un clixé de la costa llevantina. Plantejant la seva tasca com un joc infantil consistent a representar el sol, l’autor se submergeix en l’encegadora llum de l’estiu llevantí a la recerca de la seva essència, deixant-se portar per les sensacions i posant en qüestió la forma en què el sol determina la identitat, l’estètica i l’economia local. “Vaig néixer en un planeta inhòspit i rocós, dominat per una estrella massa pròxima. En el meu cel trencada una bola de foc immensa que no m’atreveixo a mirar directament. M’he acostumat a viure amb el seu alè abrasador al clatell, humiliant el cap. L’única manera de contemplar-la sense risc és buscar discretament la seva ombra en superfícies, el seu reflex en pous o miralls. Amb la tècnica adequada, i coneixent les distàncies del cosmos, un pot aprendre a orientar-se triangulant amb respecte, amb temor”.

Extracte del text que acompanya al treball Error de sol de Luis López Navarro.