“En lo profundo de un oído” és una col·lecció d’assajos que interroguen un hàbit sostingut pel pensament: desoir els seus propis trajectes i ritmes, tancar l’orella de la multiplicitat de veus que el percudeixen. Llegir, pensar i escoltar seria atendre els racons inesperats d’un laberint que obre moltes preguntes, no només per a la filosofia, sinó també per a la música, el cinema o el teatre. Aquests textos habiten llavors els espais intersticials i contaminats on es distribueixen la imatge i el so, i on la relació entre els sentits és el resultat del desfasament de tota imatge i de tot so. La profunditat d’aquesta oïda no seria només la d’un pretès “gir auditiu”; seria un intensificar l’escolta, una que mai està segura de si quan aprofundeix i furga el seu trajecte.