La Velocidad de Escape - Alex Llovet

Es coneix com a “velocitat de fuita” la velocitat mínima inicial que necessita un objecte per a escapar de la influència gravitatòria d’un cos astronòmic i continuar desplaçant-se sense haver de fer un altre esforç propulsor.

Alex Llovet recorre novament amb la mirada el seu entorn més pròxim, detenint-se aquesta vegada en éssers i objectes a la recerca de la seva llibertat. En les seves pròpies paraules: «Tot tendeix a fugir d’allò que condiciona la seva llibertat. Llibertat entesa com la capacitat de decisió, una qualitat imprescindible per a definir la naturalesa de les coses o, dit d’una altra manera, la seva identitat. Parlo de velocitats, però també de temps i de distàncies, ja que la velocitat no és més que el temps que es triga a recórrer una certa distància. I decideixo fugir d’una narració lineal, saltant entre fets ocorreguts fa milions d’anys i altres encara per arribar, entre llocs tan remots com l’univers a uns altres tan pròxims com la llar. I durant el procés m’adono que vivim atrapats entre dos temps que no ens pertanyen, transitant incansablement l’espai que els separa. El passat ens recorda qui creiem ser, i sobre el futur projectem qui ens agradaria arribar a ser. Passat i futur, els dos pilars sobre els quals construïm la nostra identitat. I en aquest anar i venir constant perseguim la nostra velocitat de fuita, de vegades conscientment, de vegades per instint de supervivència. Escapem amb els nostres actes i amb la nostra imaginació. Escapem del desconegut, de l’incomprensible, del que ens espanta. Escapem d’una ferida, de la culpa, d’un record. Escapem d’una idea, d’un destí, de les expectatives. Escapem de la il·lusió del temps per a posar rumb al present, únic lloc on podem aspirar a ser realment lliures.»

Premis:
– Finalista Millor llibre de Fotografia PHOTOESPAÑA 2020.

Premsa:
– American Suburb X, per Brad Feuerhelm “La Velocidad de Escape s’assembla a la forma en què sona un violí bellament discordant tocat en un espai obert des de la vora d’una llunyana línia d’arbres del bosc a la fi de tardor.”