我 母 親 – For my Mother

Cabells negre atzabeja, pell de porcellana, llavis i ungles d’un vermell intens; figures que miren amb intensitat a càmera; joves —homes i dones— que posen acrobàticament amb accessoris estrafolaris; animals i plantes il·luminats pel flaix de la càmera, situats en paisatges urbans, espais privats o en plena natura, entre arrossars, estanys de lotus i cactus: les fotografies de l’artista xinès Ren Hang són dolorosament provocadores, però també introspectives i somiadorament surrealistes. Les seves composicions de gènere no normatiu són explícitament eròtiques, però mai pornogràfiques. Hang representa el cos humà com una forma abstracta, sovint en disposicions i perspectives idiosincràtiques, fent referència i alhora reescrivint motius i tradicions conegudes de l’art occidental.

Combina imatges icòniques com l’Ofèlia moribunda de William Shakespeare en un riu envoltada de flors; Leda, filla d’un rei grec, i el cigne; i nus femenins vistos d’esquena, utilitzant un vocabulari visual distintiu que beu de l’abstracció, el surrealisme, el dadaisme i la fotografia històrica i contemporània. La comprensió artística que revelen les seves fotografies està influïda per la filosofia de l’Àsia oriental i, a diferència de l’art occidental, no pretén ser original. La seva obra continua una tradició escolàstica i aspira a la intemporalitat; per a Hang, com per a molts artistes xinesos, les qüestions sobre l’autoria i sobre l’original versus la còpia només sorgeixen en confrontació amb la concepció occidental de l’art. La juxtaposició d’aquestes visions dona lloc a un nou discurs sobre les formes i estructures de la memòria col·lectiva i visual.

Les fotografies analògiques de Ren Hang utilitzen un llenguatge visual lúdic i ple d’humor per expressar els sentiments, desitjos, pors i la solitud d’una generació jove a la Xina. Les seves obres esdevenen símbols de la rebel·lió juvenil contra les convencions d’un règim comunista restrictiu en què la nuesa i la llibertat sexual són objecte de censura i control governamental fins i tot avui dia. La majoria de les persones retratades són amics de l’artista, però romanen sense nom i anònims, i les imatges no porten ni títol, ni lloc, ni data. Tot i estar acuradament escenificades, estan impregnades d’un element de fugacitat i evanescència que sovint és fruit de la rapidesa amb què treballa l’artista. Les fotografies de Ren Hang són una rara oda a l’ésser humà, al seu cos, la seva sexualitat, la seva bellesa i la seva vulnerabilitat.