Molts camins han dirigit la nostra mirada cap a Mèxic al llarg de la nostra història, des de l’espoli de les riqueses amb la seva consegüent matança fins a l’asil d’idees polítiques prohibides a les nostres terres, des del Chiapas rebel i il·lusori fins a la trista guerra de la droga. La fotografia no la veuríem de la mateixa manera si no fos per Metinides o Lola Alvarez Bravo; Graciela Iturbide o Victor Casasola. Ho sembli o no, ha estat gràcies a una cruïlla del país centreamericà que moltes de les grans figures de la fotografia han arribat a manejar les seves càmeres.
Però les visions del passat s’han embrutat pel temps i de vegades la nostra eterna malenconia les porta amb poc èxit, sense jutjar-les pel present i fent-les ocupar un espai que elimina les mirades actuals. Aquests són els que hem de mirar per veure la nostra pròpia existència des de noves òptiques, per entendre altres punts de vista i, en definitiva, per continuar desenvolupant la fotografia en comptes de deixar-la parada al segle XX.
Aquest nou número de Contrafotografía està construït des de l’interior de Mèxic, on Antonia Valentina ha intentat donar una ullada a la nova escena fotogràfica que hi ha al país. Sis artistes han estat convocats per a una publicació que combina fotografies i text en un llarg recorregut per un camí d’estètica i continguts diversos. El resultat és una revista fèrtil, imprevisible per a l’espectador, sense exotisme, on poden sorgir moltes idees noves i alhora s’entreveuen nous noms.
