Si poques vegades a la història hi ha hagut una usina cultural com la Nova York dels anys seixanta, menys freqüents encara són les figures que han sabut fer-li front a semblant torrent de creació per interpretar-ho en tota la seva magnitud. Una d’aquestes rares excepcions és Jonas Mekas (Lituània, 1922), que va compondre lentament, text a text i gairebé sense adonar-se’n, una de les genealogies més profundes i exhaustives de la irrupció renovadora de l’art i la seva repercussió en totes les esferes de la vida social de la segona meitat del segle XX.