Mabel Palacín, El Pasajero (Sèrie AL núm. 6)

Conscient que una imatge rarament és ja només una imatge, durant aproximadament dos anys, Mabel Palacín, ha fet fotografies de passatgers en el transport públic de nombroses ciutats. Ciutats on viu, ha viscut provisionalment o estat de pas.
Les trobades fugaces amb persones de tota mena, personatges per a ella, tracen una geografia humana del moviment que estimula la fantasia. S’ha preguntat moltes vegades si es podria tornar a creuar amb algun dels viatgers però en aquest lapse de temps mai no ha passat. Sí que s’ha topat en canvi amb els gestos d’uns transportats per altres i d’estació a estació ha observat la bellesa de la repetició i ha imaginat patrons per llegir missatges i buscar instantànies fetes de data.
Les dades com les instantànies capturen moments dexistència i la seva visualització sha convertit en una manera de comunicar la complexitat. Generem dades que ens generen i aquest cercle estén una qualitat de la fotografia: veure allò que altrament no hagués pogut ser vist, descobrir perspectives ocultes del món.
El pasajero és un set de gairebé 4.000 fotografies que generen formes, dibuixos i històries. El pasajero és tots els passatgers o aquell que cadascú decideixi trobar entre tots. Una imatge ja és rarament una imatge, ens movem en una interdependència on resulta difícil reconèixer els propis límits i el nostre contorn es torna borrós.
El pasajero es presenta per primera vegada a Suburbia on les imatges generen cercles que ordenen gestos i ressonàncies formant un ull que ens mira mentre 77 passatgers consulten el mòbil, 15 llegeixen, 16 dormen, 22 ens miren però només un abraça unes barres de pa.