El silencio del cayado - Francisco Guardado

Francisco Guardado va iniciar la seva carrera fotogràfica el 2015 després de jubilar-se, i des de llavors dedica el seu temps a documentar la vida dels pastors d’ovelles i cabres de la comarca sevillana de Campaña Morón-Marchena, on viu. Paco usa la fotografia per a preservar les vides i ofici d’aquests pastors que porten sobre la seva esquena una tradició mil·lenària transmesa de generació en generació; homes i dones que, com ens explica l’antropòloga social Estefanía Fernández Fernández en el text que acompanya aquest llibre, són portadors de cultura i gestors del territori pel qual transiten.

El dia que Paco ens va mostrar el seu projecte, el primer que vam pensar va ser que era un treball honest i que bevia de la tradició, en aquest cas de la fotografia humanista que va establir les bases del reportatge documental. Les seves imatges ens van transmetre el respecte pel qual la càmera registra, i ens va captivar amb la seva cerca d’un llenguatge líric que li permetia ennoblir a la vista del profà allò que mostrava sense caure en el maniqueisme, fixant-se especialment en els gestos i en les mirades. També ens sentim identificats amb la seva austeritat formal, començant per la distància amb la qual pren les fotografies. Segurament l’edat de l’autor ha influït en el fet que aquest acostament resulti tant delicat com respectuós. En una època on la vellesa ha desaparegut, el present continu ha substituït al futur i la velocitat és l’estat natural de l’ésser humà, Paco, amb tota una vida sobre les espatlles, ha vingut a contar-nos les vides silencioses d’aquells que caminen al costat dels seus ramats des de temps immemorials, cuidant dels animals i del paisatge, és a dir, del que va haver-hi i del que hauria de continuar havent-hi. I nosaltres no podem més que sentir-nos orgullosos i agraïts de publicar el seu primer llibre.

Quan els seus protagonistes, els pastors, reclamen el dret de pas dels seus ramats pel territori, estan preservant la memòria física del lloc, igual que el fotògraf pretén fixar la memòria visual que permeti conservar allò que es pot perdre. Aquesta va anar probablement la primera de les funcions que va tenir la fotografia, i continua sent vàlida avui. Es tracta, en definitiva, de llegar a les generacions futures un document perquè recordin d’on venen i qui són.